Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María. Cachito 3

En el cachito anterior: Pertenezco a una familia de alta alcurnia y carácter fuerte y dominante, salvo vergonzosas excepciones imposibles de eliminar.

CACHITO 3
No me parezco ni a mi padre ni a mi madre, aunque dicen que soy igualita a la tatarabuela por parte paterna que lucía pelo lacio y negro con ojos gris oscuro, talla media y un genio fuerte y dominante. Nunca vi una foto de ella pero si ellos lo dicen, será cierto, palabra de papuchis.
Fue ella la que junto con mi tatarabuelo, fundaron la fábrica de importación y exportación de barretines y gorros cordobeses “Seny i Tequeté”. Fusionaron el origen catalán de mi tatarabuela y el andaluz de mi tatarabuelo fabricando estas coloridas y tradicionales prendas. Y contra todo pronóstico, se hicieron ricos de la noche a la mañana.
Álvaro, por el contrario, es clavado a mi padre. Constitución atlética, ojos claros y pelo  de castaños rizos. Su carácter es autoritario y algo insoportable. Es por derecho el heredero del negocio.
Marcos es igualito a mi delgada y altísima mamá, piel blanca, ojos azules y pelo casi albino de tan claro. Su forma de ser diría que es cándida y sin substancia. Demasiado tierno y amable para mi gusto y para el gusto de papá y Alvarito. Tiene una mentalidad demasiado artística y liberal. Creo que el problema es que cumple con dos de los tres requisitos más intolerables de la doctrina particular de papá “En casa no entrará nunca ni un rojo, ni un maricón”. Parece que Marquitos se coló por la puerta grande y se saltó la santa doctrina.
Mi vida ha sido la habitual de mi clase. Cuidada por la nurse, viví mis primeros meses de vida alimentada por biberones y rodeada de tules de algodón bordado. Mamá no pudo darme el pecho por falta de leche en sus grandes y perfectos pechos a siliconados y por llevar una dieta totalmente basada en la alcachofa, que leyó que agriaba la leche. Mientras, papá se dedicaba a sustituir los cuentos de los tres cerditos o el gato con botas por los tratados comerciales conseguidos en sus largos viajes de negocios a Arabia Saudí y a Israel.  “Seny i Tequeté” parece era de un gran interés para el Oriente Medio.

Avance cachito cuarto: Me educaron en colegios rigurosamente privados y de élite donde te aseguran sales más rica de lo que entraste. Y te garantizo que es cierto.

Xerrada: La comunicació a casa

El dimarts 11 de febrer de 17 a 18:30 hores a l’Escola Pere Vila hi ha programada una interessant  xerrada oferida per l’IMEB i dedicada a “La comunicació a casa” a la que esteu tots convidats.

És una xerrada estructurada en 2 sessions. La de dimarts 11 donarà idees i pautes per a intentar establir una millor comunicació entre fills i pares. La segona sessió es farà cara a  l’abril tot i que encara no hi ha data confirmada.

Necessitem un mínim de 10 persones per a tirar-la endavant. En cas de no arribar a la participació mínima caldrà cancel.lar-la.

És per això important que us animeu i que comuniqueu el més aviat possible la vostra participació a l’AMPA.

Si voleu una mica més d’informació sobre aquesta xerrada feu clic a  La comunicacio a casa

COM SEMPRE, HI HAURÀ SERVEI D’ACOLLIDA

 

 

 

Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María. Cachito 2

En cachitos anteriores: Mi nombre es Penélope de Santa María Narváez y disfruto de doble identidad. De día dama de la alta sociedad  y de noche puta del Raval.

CACHITO 2
Éramos y seguimos siendo una familia con recursos, muchísimos recursos. Me preguntarás ¿nunca dudaste del origen de esta desorbitada fortuna?. Nunca desconfié del buen origen de tantas y tantas posesiones. De todas formas, qué más da. He tenido todo lo que he deseado y sin necesidad de discutir. Soy eso que se dice una mujer con suerte.

Mis papás y mis dos hermanos, Alvarito y Marquitos, han vivido conmigo a veces sí y a veces no. Pero nunca he estado sola. En casa nos cuidaban Mina – la nurse de origen filipina que pasaba los días y las noches en casa y solo libraba una vez a la semana para visitar a su extensa familia – Marvin el jardinero, Carmencita y Tomasa las cocineras y Carles el responsable de servidumbre. Los quiero y he querido mucho pero nunca lo he demostrado. No hay necesidad de generar falsas esperanzas a los de su clase. Más que nada por no incomodarlos ¿no?
Mis adorables papás se conocieron en el boom turístico de los años 60. Él pasaba los veranos en la casa que la familia aún tiene en Calella de Palafrugell y mamá estaba de visita  de estudios en un colegio privado de la zona. Se conocieron en una fiesta de garoines que se celebraba por esos años y donde todos iban borrachos de ron cremat. Entre “El meu avi va anar Cuba” y “La bella Lola” se dieron el primer revolcón mientras disfrutaban de un baño en el desembarcadero privado que pertenecía a la propiedad familiar.
Si has visitado Calella de Palafrugell seguro has visto nuestra casona. Es la  de piedra que ocupa uno de los salientes costeros. Desconozco las hectáreas de la propiedad pero son muchas. De niña me perdía en ella y eran mis lloros de espanto los que alertaban a Mina, mi nurse. Aun hoy tengo un problema con la orientación espacial y me despisto en las propias Ramblas de Barcelona. No será la primera ni la última vez que deseo ir al mar y me encuentro amorrada a la horrorosa Plaça Catalunya.

Avance del tercer cachito: Dicen que me parezco físicamente a mi dominante tatarabuela paterna. Álvaro es la viva estampa de mi padre y Marquito es, es…

Nova programació 2014 del nostre web. Ja arriba Penélope de Santa María

Benvinguts i benvingudes a la nova programació 2014 del web de l’AMPA del Pere Vila.

Ara és temps de deixar enrere els excessos nadalenc i tornar a la rutina habitual. Comencen les rebaixes, apareixen un munt de col•leccionables nous als quioscs. També es presenten les noves programacions televisives i radiofòniques.  La web de l’AMPA no pot ésser menys i comença l’any amb l’estrena dels 12 capítols de l’esperat culebró  “Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María”. Segueix el serial, en exclusiva, a la nostra web.
Registra’t al nostre web i t’avisarem, per mail,  cada cop que es publiqui un capítol nou d’aquesta història sense que t’hagis de preocupar. A més estaràs informat de moltes altres notícies que de ben segur t’interessaran.
Per registrar-te només cal entrar al nostre web i escriure el teu correu electrònic a la casella que trobaràs a la part inferior dreta de la pàgina principal  i prémer el botó de “Acceptar”. En un tres i no res rebràs un mail de confirmació de registre. La resta corre de la nostra part.

Aquí us passem part de l’entrevista realitzada a Aligaigas, pseudònim de l’autor d’aquesta historia, a la cadena “AmPere Notícies”
• Quina relació tens amb l’escola Pere Vila? 
És una relació d’amor a primera vista. És una relació galàctic, plàsmica, quasi mística. La veritat, com suposareu, és que el marrec va a l’escola. Vam pensar en fer alguna cosa entretinguda i va sorgir la idea de fer un culebró. Qui digui que no s’ha enganxat mai a un culebró està mentint. Igual que aquells que diem que mai hem llegit una revista del cor.
• I amb l’escriptura? 
Cap ni una. Quan era una criatura era dels que enllestia les redaccions lliures en tres línies i us ben asseguro que em costava  arribar a aquestes tres línies. Amb el temps he perfeccionat la capacitat “rollistica” però no pas l’escriptura. Això de fer informes pels meus superiors on només volen palla, vistosos Power Point amb tamany de lletra 40 i que usen la lectura en diagonal com a eina per a estar degudament desinformats, m’ha ajudat a desenvolupar aquesta capacitat “rollística”.
Per cert, disculpeu les errades gramaticals i d’enteniment que us pugueu trobar al relat. Us asseguro que la història que tenia al cap sonava molt millor que la que vaig escriure finalment. Però mai he tingut un do per l’escriptura, només per imaginar coses que després oblido en 5 segons.
Cal comentar que tot el que en aquesta història està escrit és responsabilitat meva i només meva. L’AMPA només m’ha prestat l’espai per fer-la pública. És una historia que no té res a veure amb l’escola i que va ser feta per afrontar les llargues i angoixants esperes d’aquest llarg 2013.

Ja suposareu també que els personatges i situacions apareguts al relat són ficticis. Qualsevol coincidència amb la realitat és pura casualitat.
• Com va sorgir aquesta història?
Li vaig dedicar a la meva amiga Mercè durant el seu interminable mes de captiveri  a una càmera d’aïllament  mentre tornava a recuperar les forces perdudes. Cada matí sense falta li enviava un “cachito” de la història per donar-li el salut de bon dia. Aquesta és una adaptació de la historia original.
• Tens més històries?
I tant! Però de moment les expliquem en la intimitat familiar, igual que fa l’Aznar amb el català.
• Uses pseudònim?
Doncs sí, pura coquinesa. Si la història no agrada prefereixo amagar-me com els covards.
• Ens pots dir com comença “Las truculentes aventures de la despreciable Penélope de Santa María”?
Mi nombre es Penélope de Santa María Narvaez y disfruto de doble identidad. De día dama de la alta sociedad  y de noche…

No oblideu enregistrar-vos. Us esperem al nostre web i viureu una aventura.

 

 

Necessitem de la vostra col.laboració

Ha començat l’any i ja tenim una oportunitat per a col•laborar activament  amb l’escola.
Necessitem de vosaltres els propers dies 9, 10 i 16 d’octubre, de 16:45 hores fins aproximadament 18:00 hores,  a fer l’acollida de la mainada d’aquells pares que estiguin assistint a les seves respectives reunions de cicle. Si voleu saber més sobre aquestes reunions feu clic aquí mateix  Reunions de Cicle curs 2013-2014 de l’Escola Pere Vila.
Tothom que pugui i/o vulgui col•laborar que es posi en contacte, el més aviat posible, amb l’AMPA.

Moltes gràcies a tothom. Entre tots farem que la nostra escola retalli les retallades.