Les bibliotecàries. Diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939 (o, ‘Jo sóc un llegidor de la Biblioteca Popular Pere Vila’)

Aquest dimecres, 6 de maig, gràcies a la iniciativa de Carme Codines (Directora de l’Escola Pere Vila) vam poder gaudir a la biblioteca de la nostra escola de l’explicació de primera mà de com va néixer el llibre “Les bibliotecàries. Diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939”. Aquells que no vau poder venir, ben aviat podreu veure el vídeo que amablement en Giovanni va enregistrar. (Quan sigui disponible —aquí mateix o al web de l’escola— ja us ho farem saber).

Pàgina del llibre “Les bibliotecàries. Diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939”

Hem d’agrair a en Gabriel Bravo, a la Núria Mulé, a Sònia Pomares i a l’Elisa Pereza que hagin fet possible aquest tresor, aquest llibre —al meu parer— del tot rodó i imprescindible. A part del valor històric, la subtilesa de les il·lustracions i la increïble tasca de transcripció i adaptació dels texts, no us diré perquè m’ha semblat tant extraordinari i emocionant, em sap greu però heu de ser vosaltres qui ho descobriu: apropeu-vos a la vostra biblioteca o a una llibreria per fer-vos amb un exemplar, no us en penedireu.

Mentrestant, em vull sumar a la iniciativa de la Sònia i l’Elisa per recuperar la paraula ‘llegidor’. Així que, encara que la Biblioteca Popular Pere Vila ja no funcioni com a biblioteca pública —i que la frase pugui sonar una mica com si fóssim a una reunió de lectors anònims—, deixeu-me que ho torni a dir: Hola, em dic Ferran i sóc un llegidor de la Biblioteca Popular Pere Vila.

Carnet de Llegidor biblioteca Pere Vila

 

2 thoughts on “Les bibliotecàries. Diari de la biblioteca popular Pere Vila 1933-1939 (o, ‘Jo sóc un llegidor de la Biblioteca Popular Pere Vila’)”

  1. Hola, em dic Esther i també sóc una llegidora de la Biblioteca Popular Pere Vila.
    Ha estat emocionant llegir el llibre i saber de primera mà com es va gestar aquesta petita joia.
    I com passa sempre que llegeixes un llibre, ara tinc ganes de més. M”han vingut ganes de llegir el dietari de l’altra escola popular de l’època, la biblioteca Popular Ignasi Iglésies del barri de Sant Andreu, on vaig passar tantes hores de marrera.

    1. Per nosaltres va ser molt emocionant presentar el llibre a la Biblioteca. Feia una pila d’anys que no hi entravem.
      A part d’aixó, va ser una agradable sorpresa trobar una escola amb un ambient molt més il·lusionat i amable que el que vam conèixer als anys 80.
      Felicitats, pares i mestres, per la vostra escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada