Makers a les aules – Tallers 31/5


Robots i dibuixos, Do-it-Yourself Robots, Kit de supervivencia para una alienígena

Us convidem a vosaltres i els vostres infants de 10 a 12 anys, el divendres 31 de maig a participar en tallers on descobrireu aplicacions de la tecnologia de forma molt lúdica, vivencial i creativa!

  • Tallers infantils: edats entre els 10-12 anys.
    – Tallers per a infants a càrrec de dones tecnòlogues de la UPF
  • Taller i dinamització per a mares i pares en paral·lel.
  1. La Tecnologia ens pot ajudar a ser músics? A càrrec de Marc Sibila, (Instròniks)
  2. Dinamització amb el mètode Manual Thinking, a càrrec de SokoTech

+info Roc Boronat 138

Desnonament família Fort Pienc

Us passem la següent informació de la qual us agrairíem que en féssiu difusió i que tothom que pugui ens ajudi a aturar el desnonament d’una família de l’Escola del Fort Pienc.

La Pampa té tres fills al seu càrrec, el major de 15 anys amb una important discapacitat, la mitjana de 6 anys i un nadó de 18 mesos.

Creiem que aquesta és una situació terrible a la que cap persona s’hauria de trobar, ja que afecta la seva dignitat i drets més fonamentals.

Des de l’AMPA ens solidaritzem amb la Pampa i la seva família. Fem una crida a totes les famílies de l’escola a estar atentes a partir de dimecres 15 per si cal mobilitzar-nos. #SoluciónparaPampa

9 maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura

…segons Gianni Rodari

9- Obligar a llegir. És el més eficaç si es vol que els infants aprenguin a detestar els llibres, diu Rodari. És allò tan vell (i tan cert!) que quan ens prohibeixen una cosa, volem aquella cosa, però que quan ens hi obliguen… en fugim (quan podem, és a dir, en aquest cas: quan ens fem gran).

8- No oferir prou varietat. La biblioteca personal o col·lectiva és indispensable, opina aquest mestre de pedagogs. El nen o nena passa per moltes etapes i té gustos exclusius, per la qual cosa cal oferir-li la màxima varietat perquè triï allò que l’atrau en cada moment. Del contrari, encorsetem i forcem.

7- Negar-se a llegir als nens. Si no volem dedicar temps a llegir-los en veu alta, fent-los intel·ligibles, amb la nostra expressivitat, textos que potser no ho són massa… perdrem una oportunitat única de fidelitzar futurs lectors adults, considera aquest mestre.

6- Transformar el llibre en un instrument de tortura. Rodari fa servir aquesta expressió per referir-se a pràctiques tan comunes com el clàssic “fer copiar pàgines” del llibre de lectura. Una manera segura, diu, de fer odiar els nens aquell llibre.

5- Culpar els nens si no els agrada llegir. Per Rodari és una actitud tristament molt estesa, quan el que cal és veure per què no els agrada llegir. Potser els criteris de publicació responen sovint a un criteri més comercial que pedagògic?, es pregunta.

4- Considerar que els nens tenen massa distraccions. No és una qüestió de distraccions, creu Rodari. És un tema de prioritats i de quin lloc ocupen els llibres a la vida del país, de la societat, de la família i de l’escola.

3- Dir als nens d’avui que els d’abans llegien més. Potser uns pocs llegien més, reconeix aquest autor, però això, diu, és a costa de molts altres que ni sabien llegir. A més, opina aquest clàssic, no es pot demanar que els nens d’avui estimin un passat que no és el seu. No ens podem frustrar si no els agraden Torres de Malory o Els cinc perquè ells viuen en el món d’avui.

2- Presentar el llibre com una alternativa als tebeos. Assegura que no tenen res a veure amb la lectura, els tebeos, que són una altra cosa. Però els nens no només necessiten bones lectures!, s’exclama aquest innovador pedagog italià.

1- Presentar el llibre com una alternativa a la televisió. I és que, per Rodari, negar una diversió, una ocupació plaent, no és la millor manera de fer-ne estimar una altra.

Source, thanks for the tips Jim!

L’autonomia al menjador a P3

Tornem a publicar aquest article que va aparèixer a finals del curs passat a la revista de l’AMPA, Ampère. Està redactat per la Raquel Juan i la Cristina Gallifamestres, mestres de P3 en aquell moment, i ens expliquen com els infants agafen hàbits, habilitats i responsabilitats amb el projecte d’autonomia de l’hora de dinar, un projecte que enguany està tenint molt d’èxit.

“Durant aquest curs 2017-2018, hem engegat un nou projecte amb els alumnes de P3 durant l’estona del menjador. 

Els infants de P3 participen i són plenament protagonistes del seu àpat, tot fomentant les seves capacitats i estimulant la seva autonomia. 

Així, són ells i elles els responsables de parar i desparar la taula, de servir-se les postres, el pa, l’aigua i les amanides amb estris específics adequats a la seva edat. L’equip de monitors/es ha passat de tenir una visió assistencial a una de facilitadora, i sobretot, a confiar en què els infants poden fer-ho sols, amb un acompanyament adequat. Tot això ha estat possible gràcies a un canvi d’espai respecte als cursos anteriors. 

Els infants de P3 han passat de dinar al menjador de l’escola (ubicat a l’Institut) amb els nens/es de P4 i P5, a dinar al passadís del pis d’Infantil ells sols. 

El passadís d’Educació Infantil és una zona coneguda i usada per ells en el seu dia a dia. Aquest canvi ha facilitat una adaptació més ràpida i agradable per ells, ja que, a part de menjar dins la seva zona de confort, el fet de no fer un canvi d’espai ha permès que els infants no hagin de viure la situació de veure com alguns dels seus companys/es marxen a casa amb les seves respectives famílies. 

Aquests petits però grans canvis han fet possible la cabuda d’aquest bonic projecte.
 Els infants es troben la taula parada i el primer plat servit, després, però, són ells els encarregats de portar el plat brut al carro i agafar-ne un de net per al segon plat. A l’arribar a taula, es troben el bol amb el segon plat, l’amanida i els estris necessaris per servir-se. 
Es serveixen sols i decideixen, dins d’uns mínims i uns màxims, la quantitat que es posen al plat. Tenen la condició que el que decideixen servir-se és la quantitat que es menjaran. 

D’aquesta manera, doncs, aprenen a menjar allò que necessiten i agafar allò que saben que es menjaran per tal de no llençar el menjar. Quan els nens han acabat el segon plat, tenen l’opció de repetir. 
Acte seguit, els monitors posen el bol de la fruita al mig de la taula, amb les pinces i els estris necessaris per servir-se i són els propis infants els que ho fan. Un cop finalitzat l’àpat, tot respectant els diferents ritmes, són ells els encarregats de recollir tots els estris que han fet servir i endreçar-los en el carro.
Actualment s’estan iniciant en el reciclatge tot llençant els pots buits dels iogurts en un contenidor de plàstic. A més a més de tot això, a partir del segon trimestre, ells mateixos són els encarregats de servir-se l’aigua amb la gerra i de repartir el pa. 

Per finalitzar voldríem destacar la importància de deixar participar l’infant en decidir la quantitat que ha de menjar, ja que d’aquesta manera potenciem l’autonomia, l’autoconeixement, l’autoregulació i els hàbits alimentaris saludables, ajudant a prevenir l’obesitat infantil, entre d’altres. 

El fet de sentir que se’l deixa participar estimula la seva autoestima i autonomia, ja que se sent reconegut, respectat i escoltat. 

La participació activa dels infants i adolescents en tots els àmbits de la vida és el primer pas necessari perquè assumeixin la seva responsabilitat social. 

A més a més, a la nostra societat, cal afavorir un canvi de mentalitat pel que fa a les relacions entre adults i infants, trencant la dependència i el paternalisme actuals, per evolucionar cap a una nova realitat on l’infant és tractat com a ciutadà del present amb drets, responsabilitats i capacitat per exercir-los.”

Publicat originalment a la revista Ampère, finals de curs 2017-2018.