Les vacances molt bé, gràcies.

Sant tornem-hi. Mirar si les bates i la motxilla encara aguanten un any més, marcar la roba nova, comprar material escolar ni sé a quin I.V.A. Tantes coses que es repeteixen any rere any.

No sé vosaltres però a mi aquesta feina m’està costant assolir-la amb dignitat. Serà pel fenomen de la “Febrícula Atmosfèrica” que estem patint. Què no sabeu que és la “Febrícula Atmosfèrica”? És quan el nostra cos està en un ambient hostil i ha de lluitar, sense parat, contra TºC superiors a 36-37ºC.

Moltes eminències del món han pensat i esmunyit el cervell per a buscar tractaments contra aquest fenomen que ens està deixant sense esma i suor que superin els mínims de qualitat establerts per a l’OMS (potència de sortida, brillantor, oloració i salinitat).

Aquí us passem unes quantes de les propostes sorgides fins ara. Amb sort alguna tira endavant i marquem les bates amb tinta químicament produïda a la Xina i no pas amb suor.

  • Proposta ancestral. Convocar als Deus àrtic amb la dansa de fred. S’ha creat una cançó “pachanga” que commogui el cor dels Deus àrtics i ens retiri aquest bonic i indestructible anticicló Saharià que ens estar munyint la suor com a una vaca la llet. La idea és que cada dimecres a les 19.00 hores sortim tots a cantar i ballar en processó. Es repetirà el prec desesperat tantes vegades com a sigui necessari.
  • Proposta nivell 10. Emigrar a països nòrdic amb provada fiabilitat tèrmica. Com suposareu aquesta proposta és perfecta en cas que tinguem diners i dies de lliure disposició al nostre calendari laboral.
  • Proposta okupa. Ocupació pacífica de zones amb aire condicionat. Aprofitar les repetides crides dels ajuntaments de passar els dies de calor en zones fresques tipus grans superfícies, cinemes i oficines de l’administració publiques, però augmentant el període d’estada a les hores nocturnes. Això sí, cada família es responsabilitzaria de portar el material necessari per a pernoctar (menjar, sac de dormir, despertador digital, etc) i a deixar la seva parcel.la neta quan l’abandonin.
  • Proposta governamental. Tractament antipirètic experimental: El govern Espanyol proposarà als E.E.U.U. retirar la sonda espacial Curiosity (“Para lo que hace ahí que la traigan”, paraules gravades per un conegut i mediàtic periodista mentre es feia la roda de premsa al ministre X). El govern espanyol, junt amb algunes de les majors farmacèutiques del país, estan desenvolupant un fàrmac anomenat NanoParacetamol, conegut en ambient científics com a NanoP, que serà introduït dins el Curiosity i que es distribuirà en forma d’aerosol per les zones afectades pel fenomen de la “Febrícula Atmosfèrica”. El Curiosity dispensarà una dosi cada 8 hores sobre les zones afectades de forma obligatòria. Tot i que és un tractament experimental i nosaltres som les ratetes de laboratori, el tractament és de pagament. Aquest pagament es farà en forma de nou impost. El govern encara no ha indicat l’import de l’impost i de quina manera pensa cobrar-lo. En aquest moment està acabant d’enfilar el tema “Casino” i no podrà tenir uns resposta fins a finalitzar aquest prioritari i important projecte.

Crec que noto una brisa àrtica per les cames. Aprofitaré per a marcar les bates i convèncer al marrec que la motxilla de Batman haurà d’esperar a l’any que bé. Amb sort baixen l’I.V.A.

Benvinguts un any més a l’Escola Pere Vila

Bones vacances i bona sort

Ja acaba el curs i entrem en aquells dies de “modorra estival” en els que badem mentre veiem volar a una mosca durant hores abans d’esclafar-la contra el terra amb un dels nostres preus descalços (disculpeu la brutalitat). Quina sensació d’avorriment tan meravellosa! També és el moment d’aprofitar i donar un repàs a casa nostra. Sempre hi ha un forat que s’ha de tapar, una porta d’armari que no tanca, un rebedor per pintar, els focus de l’estudi que fa 10 anys que s’han de canviar i suma i segueix. Us sona?.

Estava pensant en això i en que farem per sopar, si s’ha d’anar a comprar fruita o si també caldria un repàs del Pere Vila, i he començat a  a imaginar si no seria possible fer una crida a aquests famosos Superherois que corren per l’univers ajudant als necessitats i desemparats.

Se’ls  podria proposar de venir a  l’escola  a fer uns tallers d’estiu amb l’allotjament pagat. El tracte consistiria en que ells, amb els seus poders extraordinaris, ens fessin el manteniment i la posada a punt del Pere Vila (ma de pintura a parets i portes, revisió de les canonades que perden o millora de l’instal.lació elèctrica, entre d’altres entretingudes activitats). A canvi nosaltres els cediríem  l’espai del Pere Vila per que gaudeixin de Barcelona tan com desitgin. Em consta que en Batman  ja sap de nosaltres però desconec si els altres Superherois han sentit parlar del nostre pa amb tomàquet amb fuet i bull, de la truita de patates, de les clares i del cava, de les festes de Gràcia o les fonts màgiques, de les tardes de platja sentint als adolescents tocant la guitarra sense tenir ni papa de fer un acord musical mentre llancen el diàbolo al cap d’un turista despistat. És veritat que no els pagaríem ni un euro però, menys en Spiderman i algun altre  superpotències que ara no em ve al cap, crec que aquest paios van ben servits en l’aspecte monetari.

Imagineu que tornem de les merescudes vacances i trobem un rètol als lavabos de preescolar on diu “aquest banys ha estat restaurant pel vostre amic i veí Spiderman” o trobar al plafó d’anuncis de l’entrada un avís important on ens informen que “la pintura usada a les portes de les classes  ha estat cedida per la ciutat de Gotham”. Descobrir que el teatre ha estat il·luminat amb llum de Llanterna Verda i que els vidres suporten qualsevol radicació nociva de kryptonita.

Estava imaginant que serà més fàcil reunir a tots aquest bons amics que no pas l’administració pública faci venir a una brigada de treballadors i treballadores, democràticament explotats, per a ajudar a realitzar aquesta feina als que ara van fent-ho a empentes i rodolons cada dia de l’any.

Mentre imaginava tot això ja hem decidit que avuí farem sopa i peix per sopar i que val la pena passar a comprar una mica de fruita per no fer curts el cap de setmana.

Bones vacances a tothom i bon descans Pere Vila.

Estarem vigilants per si veiem arribar a l’estació orbital Atalaia, propietat de la Lliga de la Justícia i d’ella van desembarcant la brigada de Superherois abillats amb monos de manobres altament resistents.

 

Tardes de Biblioteca

Aquesta és la historia d’un munt de llibres que van decidir plantar cara als temps difícils. Aquesta és una historia que està a punt de començar,  ignorem com continuarà però esperem que no acabi mai o si més  no que tingui una fi  sense final.

A partir del 6 de març, tots el dimarts i dijous de 16:30 a 18:00 hores,  els llibres de la nostra Biblioteca tornaran a obrir els seus fulls. Tots estem convidats a gaudir-ne. Això sí, hem de respectar unes normes ben simples. Per a aquells que no les coneixeu encara aquí les podeu consultar del dret o del revés, de ben a prop o d’una hora lluny.

Bàsicament als llibres:

els hem d’estimar,
amb crits no els hem d’espantar.
I al final de tot,
al carro a dormir els hem de desar.

Per celebrar aquesta bona notícia, el dijous 8 de març  hi haurà festa amb pastís, música a càrrec de l’Oriol Canal Boix i molta alegria.

Ja que estem, aprofitem a recomanar un llibre extraordinari que va que ni pintat: “Como una novela” de Daniel Pennac (Editorial Anagrama). Al món dels lectors no tot són deures, també hi han drets. En Daniel Pennac ens proposa els seus 10 drets bàsics:

Drets del lector, per Daniel Pennac (Il·lustracions de Quentin Blake)

I abans que aquesta història hagi acabat, un grapat de gràcies a tothom que ha fet possible aquesta aventura.